Unitat 1 - vocalisme

Vocalisme tònic

1. Hi ha 7 vocals tòniques: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, u.
2. Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes amb i / u (premi, museu...)
2. Davant de l, l·l, r, rr (cel, novel·la...)
3. Mots esdruíxols (ciència, molècula...) excepte església, llémena, témpores.
4. Mots acabats en -ecta, -ecte, -epta, -epte (col·lecta, respecte...)
3. Casos en què la o és oberta:
1. Davant de síl·labes amb i / u (heroi, dijous...).
2. Mots esdruíxols (història, memòria...) excepte estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora.
3. Alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so, tro, do, to.
4. Paraules cultes: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
5. Terminacions -oc (poc), -ofa (estrofa), -oig (roig), -ol (fesol), -oldre (moldre), -olt (solt), -pondre (compondre), -ort (tort), -ossa (rossa), -ost (pressupost), -ot (tot).

Divergències respecte del castellà

1. Respecte a la vocal a: arravatar, picaporta, rancor, sarbatana, avaria, latrina, posa, sanefa.
2. Respecte a la vocal e: ametista, assemblea, malenconia, efeminat, esténdard, gelea, orgue, ràfega, resplendor, tàlem, vernís, enyorar, emparar, sergent, erugues.
3. Respecte a la vocal i: ciment, desimboltura, galió, indicible, infatuar-se, quítxua.
4. Respecte a la vocal o: aixovar, assortir, atordir, atorollar, atribolar, bordell, calorós, escodrinyar, colobra, croada, ordir, polsar, polvoritzar, estrafolari, furóncol, tamboret, temorós, tolit.
5. Respecte a la vocal u: escull, estèrnum, porus, ritu, sèrum, subornar, supèrbia, turmentar, Tunísia.