Unitat 4 - el gènere

Divergències de gènere respecte del castellà

1. Són masculins els afores, el batent, el dot, un escafandre, un espinac, un estratagema, un pendent, un senyal, un tèrmit, un titella.
2. Són femenins una àgape, una allau, una aroma, una crep, una escalopa, una esplendor, la frescor, la gènesi, una icona, la merenga, la nespra, la remor, la síndrome, la suor, les tallarines, la verdor.

Mots de doble terminació

1. Alguns noms canvien de significat segons el seu gènere: un albor (peix), una canal (canonada), la canalla (xiquets), el cremallera (ferrocarril), una planeta (destí), el son (fet de dormir), la son (ganes de dormir), el vall (excavació), la vall (depressió entre muntanyes).

2. Pel que fa a les professions:
1. Algunes tenen masculí i femení: advocada, ajudanta, bidella, capatassa, cartera, cònsol, doctora, física, jutgessa, metgessa, oficiala, pediatre, sergenta, síndica.
2. Altres només tenen un gènere: bus, cap, pilot, terapeuta.
3. Solem fer la forma contracta afegint una barra i totes les lletres a partir de la vocal tònica (funcionari / ària, advocat / ada, administrativo / iva, interí / ina, arqueòleg / òloga).
3. Alguns adjectius tenen masculí i femení: agresta, cortesa, covarda, estudianta, grisa, magrebina, marroquina, pobra.
4. Però altres només tenen una forma: rude, víking.