Unitat 2 - consonantisme

Oclusives p/b, t/d, c/g

1. Dupliquen la d addicció, addició.
2. Dupliquen la c àccessit, succedani.
3. Dupliquen la g suggestió, suggeir.

Oclusiva / fricativa b/v

1. S’escriuen amb v alcova, almívar, arravatar, gavardina, avortar, cascavell, civada, crivellar, envestir, espavilar, pavelló, rave, sivella, tàvec, trèvol, volta.
2. S’escriuen amb b baró, beina, berruga, biga, bolcar, debanar, rebentar, rebolcar, saba.
3. Encara que un mot patrimonial s’escriga d’una forma, el cultisme corresponent es pot escriure d’altra (avortar / aborció).

Fricatives alveolars z/s/ss/c/ç

1. Moltes paraules acabades en “sis” en castellà acaben en “si” en català (paràlisi, anàlisi, tesi...)
2. Hi ha una correspondència entre la z del castellà i la ç catalana (caça / caza), però en algunes paraules d’origen àrab es correspon amb s / ss: alferes, arròs, assot, gaseta, gessamí, hissar, montsó, pretensiós, sarbatana, sentinella, sèquia, sòcol.
3. També hi ha mots que en castellà tenen c i en català z: atzembla, atzerola, botzina, zenit, zitzània.
4. Quan pronunciem essa sonora:
1. a principi de paraula escrivim z (zero).
2. davant o darrere de consonant escribim z (colze, senzill).
3. entre vocals escribim s (casa), excepte en amazona, ozó.
5. Quan pronunciem essa sorda:
1. a principi de paraula escribim s (sabata).
2. davant o darrere de consonant escrivim s (pensar).
3. entre vocals escribim ss (passar).
6. Per raons etimològiques podem posar c/ç, però seria l’excepció. Normalment les posaríem quan en castellà es posa z.

Fricatives i grups africats palatals j/g, tj/tg, x

1. La x es llig com la ch castellana a principi de paraula (xic) i després de consonant (panxa).
2. Es llig com la sh anglesa en alguns topònims i antropònims (Xixona, Xavier).
3. Es llig com ks entre vocals (taxi), a final de paraula (complex) i en paraules cultes quan va darrere de x (esfinx, larinx, linx).
4. Es llig com gz en mots començats per “ex” més vocal, h o consonant sonora (exacte, exhibir, exdiputat).

Nasals m/n

1. S’escriuen amb m empremta, femta, imam, impremta, somriure.
2. S’escriu amb mn somnàmbul.
3. S’escriuen amb nn enneasíl·lab, innocent, mil·lenni, annalista, ennovar, innocu, tarannà, annex, mannà, tripinnat.

Laterals l/l·l/ll

1. Una forma de saber si una paraula és compararla amb el francés, l’italià o l’anglés (umbrella / ombrel·la).

Vibrants r/rr

1. Després de prefixos escribim una R (autoretrat) excepte en prerrogativa, birrem, trirrem.

La H

1. No pronunciem la h en hàmster, handicap, Hèlsinki.
2. Porten h ham, harmonia, harpia, hissar, subhasta, subtrahend.
3. No porten h abillar, cacauet, Munic, ostatge, arpa, coet, orfe, exuberant, truà, Zuric.

La K

1. Molts mots estrangers amb k s’han adaptat: búnquer, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, rànquing...