jueves, 3 de marzo de 2011

Unitat 7 - determinants: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits

Demostratius

  1. Hi ha tres demostratius forts (aquest, aqueix, aquell). En valencià i nord-occidental també existeixen (este, eixe, aquell) però és més correcte usar els primers.
  2. Poden fer d’adjectius (aquella xica és) o de pronoms (aquella és).
Possessius
  1. Llur, llurs s’usen quan hi ha més d’un posseïdor, però només són recomanables en registres literaris.
  2. Quan un possessiu és evident pel context, en prescindim (agafa el teu llibre → agafa el llibre).
  3. “Propi” es pot usar per reforçar un possessiu (m’he ferit amb la meua propia espasa) però no per emfasitzar la identitat d’un substantiu (va vindre el mateix rei).
Numerals
  1. En algunes frases fetes canvien els numerals: allà on menja un en menjen dos, ha quedat amb un pam de nas, això ho faig amb una esgarrapada, explicar-ho en quatre paraules, està a quatre passes d’ací.
  2. “El número u” és un anglicisme, millor usar “el campió” o “el millor”.
  3. Els multiplicatius (excepte “doble”) tenen masculí o femení quan volen dir “tantes vegades l’altre” (un sou triple que el teu, una dosi tripla).
  4. Si volen dir “format per x elements”, només tenen una forma (una aliança triple).
Quantitatius
  1. “Bastant” té plural, però no té femení (no hi ha bastants cadires).
  2. “Prou” és invariable (no té prou diners).
  3. En oracions negatives, interrogatives i condicionals usem “gaire” en compte de “molt” (amb la moto no córrec gaire).
  4. Per a expressar quantitat indefinida no diem “uns” sinó “uns quants” (has d’esperar uns quants dies).
Indefinits
  1. No es por dir “algun” per referirse a “un poc de” (encara queda algun temps → queda una mica de temps).
  2. En oracions negatives, interrogatives i condicionals usem “cap” o “res” (si vols res, avisa’m).
  3. No podem dir “ser algú” per expressar “ser important”, però sí dir “no ser ningú” per expressar el contrari.
  4. Per expressar addició, en comptes d’usar “altre” direm “més” (encara en queden altres dos → encara en queden dos més).
  5. No es pot dir “cada” per emfasitzar (fa cada cosa → fa unes coses).
  6. “Mateix” és invariable si va darrere del substantiu (la professora mateix, la mateixa professora).
  7. “Tot” i “mig” són invariables davant de topònims sense article (tot Espanya, tota la Marina Alta).
  8. “Varis” només és vàlid com a equivalent de “variats” (portava vàries camises → portava diverses camises).

1 comentario:

  1. dos (o dos dues) [dós] (f. [dúes])
    5.
    (a) on en mengen dos, en mengen tres loc. orac. S'usa per a indicar que quan és necessari es pot repartir el menjar que es té.

    ResponderEliminar