Unitat 7 - determinants: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits
Demostratius
- Hi ha tres demostratius forts (aquest, aqueix, aquell). En valencià i nord-occidental també existeixen (este, eixe, aquell) però és més correcte usar els primers.
- Poden fer d’adjectius (aquella xica és) o de pronoms (aquella és).
Possessius- Llur, llurs s’usen quan hi ha més d’un posseïdor, però només són recomanables en registres literaris.
- Quan un possessiu és evident pel context, en prescindim (agafa el teu llibre → agafa el llibre).
- “Propi” es pot usar per reforçar un possessiu (m’he ferit amb la meua propia espasa) però no per emfasitzar la identitat d’un substantiu (va vindre el mateix rei).
Numerals- En algunes frases fetes canvien els numerals: allà on menja un en menjen dos, ha quedat amb un pam de nas, això ho faig amb una esgarrapada, explicar-ho en quatre paraules, està a quatre passes d’ací.
- “El número u” és un anglicisme, millor usar “el campió” o “el millor”.
- Els multiplicatius (excepte “doble”) tenen masculí o femení quan volen dir “tantes vegades l’altre” (un sou triple que el teu, una dosi tripla).
- Si volen dir “format per x elements”, només tenen una forma (una aliança triple).
Quantitatius- “Bastant” té plural, però no té femení (no hi ha bastants cadires).
- “Prou” és invariable (no té prou diners).
- En oracions negatives, interrogatives i condicionals usem “gaire” en compte de “molt” (amb la moto no córrec gaire).
- Per a expressar quantitat indefinida no diem “uns” sinó “uns quants” (has d’esperar uns quants dies).
Indefinits- No es por dir “algun” per referirse a “un poc de” (encara queda algun temps → queda una mica de temps).
- En oracions negatives, interrogatives i condicionals usem “cap” o “res” (si vols res, avisa’m).
- No podem dir “ser algú” per expressar “ser important”, però sí dir “no ser ningú” per expressar el contrari.
- Per expressar addició, en comptes d’usar “altre” direm “més” (encara en queden altres dos → encara en queden dos més).
- No es pot dir “cada” per emfasitzar (fa cada cosa → fa unes coses).
- “Mateix” és invariable si va darrere del substantiu (la professora mateix, la mateixa professora).
- “Tot” i “mig” són invariables davant de topònims sense article (tot Espanya, tota la Marina Alta).
- “Varis” només és vàlid com a equivalent de “variats” (portava vàries camises → portava diverses camises).
dos (o dos dues) [dós] (f. [dúes])
ResponderEliminar5.
(a) on en mengen dos, en mengen tres loc. orac. S'usa per a indicar que quan és necessari es pot repartir el menjar que es té.